dilluns, 6 de juny del 2011

Ciudadanos o súbditos

Una joven demuestra su gran valor civico planteando al ciudadano Borbón la necesidad de que el pueblo soberano pueda decidir sobre Monarquía o República.
El nerviosismo de la clase política o del Borbón no tienen desperdicio:


"Una generación no puede encadenar a la siguiente". Saint-Just, 1793.




divendres, 27 de maig del 2011

Baboeuf i Buonarroti: del jacobinisme al comunisme


El proper DIMARTS 31 DE MAIG de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la QUINZENA I ÚLTIMA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'AssociacióSabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per JOAN TAFALLA, i es titula

Baboeuf i Buonarroti: del jacobinisme al comunisme

François-Noël Babeuf (1760-1791) fou un revolucionari francès partidari de la igualtat perfecta, conegut como Gracchus o Gracus en memoria del tribú del poble romà. Va ser un lluitador incansable, primer contra el feudalisme que els decrets del 4 d’agost de 1789 havien abolit solament sobre el paper, defensor de les causes dels pagesos pobres i de la classe “nombrosa i interessant dels jornalers” a la seva regió natal de la Picardie durant el primer període de la revolució.

Després de que la burgesia triomfés en thermidor de l’any II ( 26 de juliol de 1794), i després d’una transitòria desorientació, s’adonà del veritable rumb que adoptaven les coses. Babeuf es llençà a l’acció i tractà d’organitzar l'anomenada Conspiració dels Iguals. Un cop descoberta la conjura és detingut en 1796 junt a molts dels demòcrates, robespierristes, hebertistes i partidaris de la “igualtat perfecta”, com ell. En 1797 fou jutjat i guillotinat.

És un dels primers que uneixen la paraula democràcia al mot república. Les seves idees es van difondre a través del seu amic Filippo Buonarroti, que en 1828 publicà el seu llibre Conspiració per la Igualtat, dita de Babeuf. Fou a través d’aquest llibre que la vida i obra del demòcrata igualitari picard es va transmetre a les generacions que cap a 1840 fundaren els comunismes del segle XIX.

La conferencia pretén recordar les línies essencials del pensament de Babeuf i de Buonarroti, així com explorar els camins a través dels quals el seu pensament i obra es van transmetre a les generacions futures. Pretén també abordar alguns punts més controvertits durant el segle XX entorn de la seva figura.

JOAN TAFALLA és mestre de primària, historiador, i professor associat del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Elabora un atesi versa sobre la figura d’un diputat de la Convenció nacional francesa, el jacobí Jacques-Michel Coupé de l’Oise.

Ingressà al PSUC en 1971. Membre fundador de les CCOO d’ensenyament entre els mestres de primària. Fundador del PCC, en fou membre del seu secretariat, Comité Executiu i Central fins la seva dimissió. Fou regidor de Badia del Vallès entre 1994 i 2003. També dirigí el semanari Avant entre 1982 i 1990. És compilador i editor dels llibres Les raons del socialisme (1991), Socialización, democracia, autogestión (2004), Miradas sobre la precariedad. Ha publicat articles a les revistes Avant, Realitat, Arrahona, HMC, El Viejo Topo, Viento Sur, Espai Marx i Historia de National Geographic. És animador de la biblioteca digital “Els arbres de Farenheit” http://www.elsarbresdefahrenheit.net/ca/index.php. Actualment és membre de l’associació cultural Espai Marx http://www.espai-marx.net/es i del secretariat de Sabadell per la República.

Mort d'Elisabeth Eidenbenz


Queridos amigos y amigas:

he recibido de Assumpta Montellà, la historiadora que vino en un curso pasado a hablarnos del "Setè camió", la noticia del fallecimiento de Elisabeth Eidenbenz, la abnegada enfermera suiza que tanto hizo por los niños del exilio republicano (el alma de la Maternitat d'Elna).
Su recuerdo perdurará siempre entre nosotros.
Saludos de Guillermo Lusa

Reproduim aquí una sentida nota d'Assumpta Montellà publicat al seu interessant bloc:




Conèixer a Elisabeth Eidenbenz ha estat un punt d'inflexió en la meva vida, tant des de l'àmbit professional com personal.
Lluny queda aquella primera trobada a Rekawinkel (Àustria), on totes dues en la seva petita sala d'estar, repassàvem les fotografíes de la Maternitat d'Elna...l'etapa més important de la meva vida...va dir-me.
Avui, si miro enrere, sembla com si no fos possible la seva absència, ben al contrari. Noto la seva proximitat més que mai.

Aquesta tarda, quan m'ha arribat la notícia de la seva mort, he tancat el mòbil i m'he replegat a casa meva, he obert la meva particular "capsa de sabates" on guardo les seves cartes, i m'he posat a rellegir-les.
...usted tiene que avisar-me cuando venga para que yo pueda preparar nuestro encuentro...Yetti pasarà a buscarla...en su borrador hay errores ya que nuestra primera maternidad fue en Bruillà i no en Elne...me gusta su notícia de las pequeñas con el nombre de Elna...usted me enseñó como se hace la Ñ y la Ç en mi ordenador pero no me acuerdo donde ponia el dedo de la mano izquierda...estoy en Zuric i Yetti en Austria, despues de 60 años junto a Yetti estamos separadas, nos telefoneamos cada dia pero no es lo mismo...tengo una habitación con mis muebles, cuadros y libros y cosas de Rekawinkel... acuerdese de nombrar a Maurice Dubois i Ruddi Olgiatti i a Trudie i a Karl en su nuevo libro, sin ellos nada se podria haber hecho...su hija ¿sigue tocando la flauta?...la música es importante...

Mentre llegeixo i escric aquest post, estic escoltant Bach, la Suite nº1, la seva preferida...i poquet a poquet he deixat d'escriure perquè avui no em surten les paraules.
Millor escoltar música, perquè com deia l'Elisabeth, la música és un llenguatge universal, no li calen paraules i ens transporta les emocions i els sentiments...

Bach avui em fa companyia en un dia trist, però també em reconforta perquè poques vides han estat tan plenes de sentiments i valors com la de l'Elisabeth Eidenbenz, i el seu llegat s'ha quedat amb nosaltres.
Pot haver un final més bell que aquest?

Si voleu saber més coses sobre la maternitat d'Elna o sobre Elisabeth Eidenbenz, visiteu el bloc d'Assumpta Montellà: http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/

dilluns, 23 de maig del 2011

Ètica i política. És útil l'experiència de Mahatma Gandhi?


DIMARTS 24 DE MAIG de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la CATORZENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'AssociacióSabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per ARTUR DOMINGO, i es titula

Ètica i política. És útil l'experiència de Mahatma Gandhi?

Vivim, des de fa temps, una època de descrèdit de la política que afecta especialment als sectors polítics anomenats progressistes i/o d’esquerres. També fa temps que es parla de trobar “noves formes de fer política”, de re prestigiar-la i apropar-la a la ciutadania; com una activitat que ens involucri i inclogui el màxim de persones.

D’altra banda és evident que les fórmules que s’han dut a terme fins ara s’han mostrat plenament insuficients per donar resposta a aquesta qüestió. Les propostes habituals, o no s’apliquen o esdevenen insuficients per assolir aquesta millora. És evident que si la política (i per què no l’economia?) no incorpora un fort sentit ètic i exemplaritzant no sortirà d’aquest atzucac que la manté com una activitat distant i sospitosa i la incapacita per a qualsevol vocació transformadora.

En aquest sentit considerem que l’experiència de la lluita de Mohandas Gandhi a Sudàfrica i sobretot a l’Índia, aporta una ingent quantitat de valors que des d’Occident, generalment, o no s’han entès o només es coneixen superficialment; i, en canvi, alguns dels nous valors que actualment es plantegen com a més innovadors, troben arrels en molts dels escrits i sobretot en la pràctica gandhiana. Conèixer-los, analitzar-los i situar-los en el seu context cultural i històric serà un dels objectius de la conferència, així com obrir un debat sobre la seva utilitat actual i futura.

ARTUR DOMINGO, llicenciat en Història Contemporània, és professor d'ensenyament secundari. És coautor del llibre La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939(Ajuntament de Sabadell, 1986) i coautor del llibreFilosofía de la Paz (Barcelona, Icaria Editorial, 2010), amb el capítol “El pacifismo de Gandhi, revolución social y transformación individual”. Ha publicat diversos articles de temàtica històrica, política i educativa. Actualmente centra la seva recerca en la biografia, el pensament i la praxis de Mohandas Gandhi.

dilluns, 16 de maig del 2011

L'antirrepublicanisme de la dreta catalanista (1931-1939)


El proper DIMARTS 17 DE MAIG de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la TRETZENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'AssociacióSabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per BORJA DE RIQUER, i es titula

L'antirrepublicanisme de la dreta catalanista (1931-1939)

A la conferència s'estudiarà l'actitud i l'acció de la dreta catalanista, segons la periodització següent:

1930-1931: entre la Monarquia i la República. La Lliga Regionalista últim bastió del monarquisme a Catalunya.

1931-1934: cercant un espai polític dins d'una situació indesitjada.

1934-1936: l'intent de construir una dreta catòlica i anti-reformista.

estiu de 1936: cal triar entre “la Civilització i la Barbàrie”.

1937-1939: el suport econòmic i polític a Franco, com a “mal menor”.

1939: els costos de l'opció autoritària. Sense lloc polític dins la dictadura de Franco.

BORJA DE RIQUER és professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Entre les seves obres destaquen Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1977), Epistolari polític de Manuel Duran i Bas. Correspondència entre 1866 i 1904 (1990),L'últim Cambó (1936-1947): la dreta catalanista davant la Guerra Civil i el primer franquisme (1996); Escolta Espanya: la cuestión catalana en la época liberal (2001); Francesc Cambó: en la Monarquia i la República (2007); La dictadura de Franco (2010) i és co-autor del volúms VII, IX i X deHistòria de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.

dilluns, 9 de maig del 2011

Sabadell per la República a l'homenatge als sabadellencs deportats als camps nazis


En el marc de l'aplec de la Salut, la nostra associació s'ha sumat enguany a l'homenatge que la ciutat de Sabadell ret als republicans sabadellencs deportats al camp de Mathausen i d'altres camps nazis.
Recollim el moment en que la nostra delegació dipositava l'ofrena floral als peus del monument erigit en memòria dels lluitadors per la democràcia i per la república.

diumenge, 8 de maig del 2011

El projecte republicà a Sabadell (1931-1939)


El proper DIMARTS 10 DE MAIG de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la DOTZENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'AssociacióSabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per XAVIER DOMÈNECH, i es titula

El projecte republicà a Sabadell (1931-1939)

L’arribada de la República a Sabadell va significar el desplegament d’un nou projecte de societat gestat en la progressiva hegemonia d’una part del seu teixit civil i del mateix moviment obrer que, malgrat la conflictivitat política del període i la mateixa Guerra Civil, no va deixar mai d’intensificar-se. Les peces claus d’aquest projecte, que anaven des de noves formes d’afrontar la relació entre capital i treball o la societat i la política fins a un ambiciós projecte educatiu, i la seva sort i dissort final seran abordades en aquesta sessió.

XAVIER DOMÈNECH, professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, és especialista en l'estudi dels moviments socials durant el franquisme i la transició. Els seus llibres més coneguts són Quan el carrer va deixar de ser seu: moviment obrer, societat civil i canvi polític, Sabadell (1966-1976), Quan plovien bombes: els bombardeigs de la ciutat de Barcelona durant la guerra civil, La memòria democràtica 1939-1976 i Clase obrera, antifranquismo y cambio político. També és autor de nombrosos artícles i capítols de llibre, com ara “Sabadell dels anys setanta: de la submissió aparent a l'esclat antisistema”, “Desarrollismo y clase obrera: la otra cara del milagro español”, “Catalanisme i antifranquisme”, etc.

dilluns, 2 de maig del 2011

El Komintern i la lluita antifeixista


OBSERVEU QUE AQUESTA VEGADA LA CONFERÈNCIA ÉS EN DIMECRES

El proper DIMECRES 4 DE MAIG de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la ONZENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà `pronunciada per ALEJANDRO ANDREASSI, i es titula

El Komintern i la lluita antifeixista


A la conferència s'estudiarà l'enfrotament de la Komintern amb els moviments i règims feixistes des del moment de la seva aparició, tant en el seu vessant com en el pràctic. Aixií mateix, s'analitzaran les característiques que les resolucions del VII Congrès de la Komintern de 1935 imposaran a la lluita antifeixista, amb la proposta dels fronts populars, obrint una nova fase en la lluita contra el feixisme.

ALEJANDRO ANDREASSI és professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. És autor de "Arbeit Macht frei. El trabajo y su organización en el fascismo ( Alemania e Italia)", Barcelona 2004; "La rebelión delos metecos. Conflcitividad laboral y social en Buenos Aires, 1895-1910", Barcelona 1997 i de "La libertad también se escribe en minúscula. Anarcosindicalismo en Sant Adrià del Besòs, 1925-1939", Barcelona, 1996. Ha estat coordinador amb José Luis Martín RAmos, de "De un Octubre a otros. Revolución y fascismo en el periodo de entreguerres, 1917-1934", Barcelona 2010. Ha publicat articles sobre la història de l'organització del treball, de la conflictivitat laboral, del moviment obrer i de les cultures polítiques a diverses revistes, com ara Historia Social, Ibero-Amerikanisches Archiv, Ayer, Afers i l'Avenç.

dilluns, 25 d’abril del 2011

Iconografia republicana


El proper DIMARTS 26 d'ABRIL de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la DESENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per FRANCESC ESPINET, i es titula

Iconografia republicana

A la conferència es tractarà de la procedència de la inconogragía sobre la República ( antecendents del món clàssic, revolució francesa, revolucions americanes) i de com ha evolucionat, especialement a Catalunya i a Espanya ( primera i segona república, republicanisme actual). Es parla`re així mateix d'altres elements de simbologia republicana, des de banderes i escuts fins als himnes i les salutacions.

FRANCESC ESPINET, doctor en història contemporània, ha estat professor de la UAB des del 1971 fins a al 2009. És un expert en història oral, històries de vida, relats de viatgers i autobiografies. S’ha dedicat especialment a la teoria dels egodocuments, a l’estudi de la Il·lustració del segle XVIII i de la cultura i la comunicació de masses a Catalunya des de la fi del segle XIX fins al franquisme, alhora que al món arabomusulmà contemporani (sobretot en relació amb Catalunya, notòriament a través dels seus viatgers).

Entre la seva producció acadèmica figuren els articles «Evolució dels estudis d’història de la premsa a Catalunya: 1939-1993» (1993), «La recepció de la ràdio a Catalunya des dels seus orígens fins a la Guerra Civil» (1995), «El cinema com a “escapada” durant el franquisme» (1996), «Cronologia de la música a Catalunya 1888-1939» (1999), «L’espai islàmic» (2000), «Algunes consideracions sobre classes socials i ideologia lingüística a Catalunya. Anàlisi històrica (1875-1979)» (2001), «Les biblioteques a Catalunya, 1888-1939. L’obra de la Mancomunitat i de la Generalitat» (2004), «Memòria de la transició, 1966-1979» (2005), «La història contemporània del Pròxim Orient» (2005), «Viatges de catalans al món arabomusulmà o catalans en terra de moros. Un inventari provisional» (2007).

També ha tingut cura de l’edició d’Escrits filosòfics de Denis Diderot (1983) i de Viatges d’Ali Bey (2005), a més dels llibres Teoria dels ergodocuments. La literatura del jo i la història (1994), La Líbia contemporània (1995), Notícia, imatge, simulacre. La recepció de la societat de comunicació de masses a Catalunya, 1888-1939 (1997), Religió i política a l’Alcorà i altres assaigs (1999), Cronologia del África islámica, de la Segunda Guerra Mundial a las independencias (2001) o Algèria, 1830-1999 (2003).

Des de 2007 ha continuat publicant nous materials com:

-tres articles sobre el genocidi dels armenis,
-una introducció als Viatges d'Ibn Jubair, un personatge medieval natural de Xàtiva,
-un larg article crític sobre orientalisme pictòric
-i una biografia del pintor orientalista francès Gustave Adolphe Guillaumet (1840-1887)



dijous, 14 d’abril del 2011

República


Manuel Navas (*)

Como no quiero parecer un resabiado, no voy a recordar que hoy, setenta y dos años después, hijos y nietos de franquistas siguen en el poder económico, político, judicial, militar y eclesiástico, mientras que hijos y nietos de los asesinados siguen escarbando en fosas y cunetas; ni que los hijos y nietos de quienes robaron la vida de cientos de miles de personas, ahora anden robando los ideales a todo un pueblo. Sin embargo no puedo evitar sentir vergüenza ajena porque tal escarnio se esté perpetrando con el consentimiento de algunos de los hijos y nietos de aquellas víctimas que pagan así su tributo para mantenerse en el pesebre.

Ni tampoco apelaré a que, las Cortes Constituyentes de la II República de 1931, declararon “culpable de alta traición a Alfonso XIII”, degradándolo de “todas sus dignidades, derechos y títulos” sin que pueda “reivindicarlos jamás ni para él ni para sus sucesores”, e incautándole “todos los bienes, derechos y acciones de su propiedad”, y que, como respuesta a tan solemne declaración, hoy y aquí, reine otro Borbón (nieto de aquél que fue defenestrado por la voluntad popular). Aunque debo confesar que no entiendo a qué tipo de pleitesía responde que Sabadell mantenga una calle en recuerdo de tan infausto personaje como Alfonso XIII.

Ni quiero entrar en el falso debate de que existan supuestas repúblicas gobernadas por reyezuelos y/o tiranos (generalmente puestos o mantenidos por intereses económicos de las antiguas metrópolis colonizadoras) y monarquías con buen nivel social y democrático. Porque tal constatación no permite decir que “el hábito no hace al monje”, al fallar la mayor, a saber: en una monarquía, el Jefe de Estado tan solo puede serlo el hijo de una madre determinada, mientras que en una república que se precie, cualquier ciudadano/a puede ser elegido/a Jefe de Estado.

Sirva esta corta declaración de intenciones para decir algo sobre las sugerencias que ofrece el recuerdo del 14 de abril. Partiendo de la base de que la historia hispana está plagada de totalitarismos, reyes tiranos y extravagantes, romper con esa tendencia, aunque efímera, fue saludable y más cuando en el haber de la II República, además de los valores intrínsecos de su ideología (laicidad, democracia, igualdad, etc.), existen logros incontestables (concedió autonomía, renovó la educación, dio el voto a la mujer, extendió la cultura, etc.), sin que tal reconocimiento sirva para tapar sus carencias motivadas por razones diversas como el que los poderes facticos nunca la dejaron asentarse como régimen político estable o la falta de decisión política en cuestiones claves como la reforma agraria, limpieza del ejército, nacionalismo, etc.

Así las cosas, y aunque no soy devoto de Prieto, Azaña, Alcalá Zamora, republicanos destacados, descubrir que Franco, Mola, Sanjurjo, Fraga, Suárez, González, Tejero, Aznar, Zapatero, Botín, Peces Barba, Rajoy, y tantos otros, fueron o son, por convencimiento, por intereses, o por mor de un cuestionable pragmatismo, monárquicos y/o anti republicanos o “republicanomonárquicos”, y que algunos de ellos mataron a mansalva para imponer su condición, no me queda otra opción que estar a favor del republicanismo y de sus valores, por eso, permítaseme decir, en recuerdo de aquel 14 de abril, de la república, de quienes la defendieron y de quienes sufrieron la sinrazón de la barbarie: ¡viva la república como régimen político!, y por supuesto,…………. ¡viva la república catalana!

(*) Sociòleg

14 DE ABRIL DE 1931: LA ECLOSIÓN DE LA ESPERANZA


Guillermo Lusa (*)

En abril de 1931, hace 80 años, estallaba machadianamente la primavera con la proclamación de la República. Una monarquía desprestigiada y corrupta, comprometida hasta las cejas con la dictadura de Primo de Rivera y con el desastre del ejército español en Annual, desaparecía de la escena empujada por una ciudadanía ansiosa de reformas políticas, sociales y éticas.

La imagen alegre de esta República, que llenó de ilusión a los pueblos de España, ha sido sistemática y planificadamente borrada del imaginario histórico por los publicistas franquistas y sus epígonos contemporáneos, imagen que pretenden sustituir por la azarosa y violenta de los últimos meses de la República, cuando el terrorismo de los pistoleros falangistas desestabilizaba al gobierno legítimo surgido de las urnas en febrero de 1936.

En la primavera de hace 80 años empezaron a ponerse las bases para elaborar una de las constituciones más avanzadas de su tiempo: libertad de pensamiento, derechos de la mujer, separación Iglesia-Estado, educación pública laica y gratuita... El gobierno provisional de la República tuvo que enfrentarse a numerosos problemas. España era en los albores de la década de los 1930 un país predominantemente agrario, con enormes desigualdades en la propiedad de la tierra, con industria escasa y muy concentrada en pocas zonas, con enormes tasas de analfabetismo, con una inadecuada e ineficaz organización del Estado, corroída por la oligarquía y el caciquismo. Durante el primer bienio, el gobierno de Azaña impulsó un moderado programa de reformas: incremento de los gastos en educación, dignificación del magisterio, proyecto de reforma agraria, descentralización del Estado (Estatuto de Cataluña), modernización del ejército, educación popular (Misiones Pedagógicas) ...

Pero, como todos sabemos, la República sucumbió ante una sublevación militar reaccionaria apoyada por las potencias fascistas. Derrotada la España republicana –abandonada por las democracias occidentales– una feroz represión se abatió sobre los vencidos. Arrojado medio millón de personas al exilio en condiciones lastimosas, España se convirtió en una inmensa cárcel, sobre la cual los vencedores se aprestaron a edificar un Nuevo Estado, inspirado tanto en los totalitarismos alemán e italiano como en los ecos de la España imperial de varios siglos atrás. Fueron derogadas las leyes republicanas que habían intentado tímidamente modernizar las arcaicas estructuras sociales y mentales del país, desde la Reforma Agraria hasta la Ley de Divorcio, incluyendo los estatutos de autonomía y las normas que hacían posible la coeducación en las escuelas. Fue prohibido el uso público del catalán, del euskera y del gallego. Se disolvieron los partidos de izquierda y se persiguió y castigó a sus miembros, y lo mismo se hizo con masones y protestantes. Porque el afán destructor del Nuevo Estado no se limitó a las instituciones republicanas, sino que se pretendió eliminar de nuestra Historia a la democracia, al parlamentarismo, a la Ilustración y a todas las demás señas de modernidad características de nuestra civilización europea.

La resistencia al franquismo existió de una u otra forma hasta la muerte del dictador, pero no fue lo suficientemente fuerte como para derrocarlo, aunque sí lo fue para evitar la perpetuación pura y simple del ominoso régimen. El resultado de la compleja y nada modélica Transición ha sido una monarquía parlamentaria en la que, bajo formas democráticas, lo esencial de los resortes del poder sigue residiendo en las clases y grupos sociales que se aprovecharon del franquismo.

Aparentemente, los pueblos de España están hoy alienados y embrutecidos por el fútbol y la televisión basura. Pero bajo esa apariencia de completa sumisión existe una creciente indignación ante las penalidades económicas, las dificultades para encontrar trabajo, la corrupción dominante y el desmantelamiento de nuestro raquítico “estado del bienestar”. El malestar frente al sistema, frente al régimen monárquico, todavía no ha cristalizado ni política ni socialmente como para constituir una alternativa global creíble. Pero cada vez son más numerosas las iniciativas y propuestas de coordinación para luchar contra la exclusión y el desempleo, contra los desahucios de viviendas, contra las injerencias de la burocracia europea en connivencia con los grandes intereses financieros, y en demanda del aumento del gasto social y de una reforma fiscal que obligue a tributar a las grandes empresas, a los beneficios de los bancos y a las transacciones financieras especulativas.

Estamos convencidos de que cuando estos proyectos de cambios profundos se consoliden y, con el trabajo y la ilusión de muchísimas personas, consigan alcanzar la hegemonía política, social, intelectual y moral que merecen, el ideal de la Republica y sus valores impregnarán y darán forma a la sociedad más justa, racional y feliz que ha de sustituir al desorden secular establecido que hoy padecemos.

Los republicanos y republicanas de Sabadell seguiremos trabajando por el advenimiento de esa nueva eclosión de la primavera republicana, ocurra en el mes que ocurra...


(*) Profesor universitario. Associació Sabadell per la República.

dilluns, 11 d’abril del 2011

República i democràcia: termes que no sempre són sinònims


DIMARTS 12 d'ABRIL de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la NOVENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per JOAQUÍN MIRAS, i es titula

República i democràcia: termes que no sempre són sinònims

Tots dos conceptes es refereixen a l'ordre que organitza la societat, és a dir, la polis o la civitas. Són termes que no procedeixen de l'elaboració teorética, són part de l'ethos o cultura de vida. Ambdues paraules sostenen la sobirania real dels ciutadans sobre la seva societat.

La diferència fonamental estreba en la manera de definir l'univers d'individus que constitueix la ciutadania. En l'ordre republicà no està definida d'entrada la idea de la universalitat de drets i deures. És la democràcia la branca republicana que obre aquesta porta. Des del seu origen es denominava democràcia a el “poder del demos”, és a dir, dels pobres. A més, enfront del caràcter institucional de la república, la democràcia és un moviment organitzat. Democràcia és nom de moviment.

JOAQUÍN MIRAS és filòleg, professor de l'IES Pau Vila de Sabadell. Ha treballat en la restitució del pensament polític republicà a la reflexió marxista, massa dominada pels molt influents corrents més economicistes. Miras és autor de Repensar la política, refundar la izquierda (El Viejo Topo, Barcelona, 2002) i de nombrosos articles a les revistes Rebelión, Sin Permiso i El Viejo Topo, com ara “Sobre la tradición revolucionaria popular”, “Para fundar una república”, “La democracia jacobina”, “El debate de la izquierda: la educación del educador”, etc. En l'actualitat prossegueix les seves reflexions teòriques, que li han ocupat i preocupat durant els últims anys, sobre la democràcia republicana.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Dones, mainada i repressió franquista


El proper DIMARTS 5 d'ABRIL de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la VUITENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per MIQUEL IZARD, i es titula

Molt de memòria i pocs records. Dones, mainada i repressió franquista

Al llarg de la dictadura, assassina, carcerària, esclavista, obscurantista, pia, miserable, intolerant, misògina i hipòcrita, que suposà retrocedir no a 1930 sinó a 1492, dos grups, mainada i dones, patiren una repressió brutal a nivell legal, escolar o d’usos i costums –i més encara si tenim present el molt que s’havia assolit en els anys immediatament anteriors- ultra això, la infàmia l’han negligit força historiadors sols interessats pels herois adults i mascles del passat.

MIQUEL IZARD, professor emèrit del Departament d'Antropologia Social i Hª d'Amèrica en la Universitat de Barcelona, es va exiliar a Veneçuela expulsat per Franco de la docència. Es va interessar pel rebuig a la colonització i, en concret, per les societats cimarrones. Ha ensenyat a la Universitat dels Andes (Mèrida, Veneçuela), a la Central de Caracas, a la de la República de Montevideo, a la Nova York University i a la PUCI de Sao Paulo. Entre els seus llibres destaquen Esclavos y negreros, Bruguera, Barcelona, 1975; El miedo a la revolución, Tecnos, Madrid, 1979; Tierra firme, Alianza, Madrid, 1987; Orejanos, cimarrones y arrochelados. Los llaneros del Apure, Sendai, Barcelona, 1988; Sin leña y sin peces deberemos quemar la barca, Libros de la Frontera, Barcelona, 1998; El rechazo a la civilización, Península, Barcelona, 2000; El miedo a la revolución, Centro Nacional de Historia, Caracas, 2009. Des de fa uns quants anys, arran de la seva jubilació, investiga sobre l'estiu de 1936 i el franquisme a Catalunya.

dilluns, 28 de març del 2011

La cultura insurreccional dels republicans federals


El proper DIMARTS 29 de MARÇ de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la SETENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per LLUÍS FERRAN TOLEDANO, i es titula

La cultura insurreccional dels republicans federals

El republicanisme es va veure obligat a utilitzar diverses formes de protesta, d’entre les quals, la guerra de partides i la insurrecció armada van ser una de les més utilitzades en les dècades centrals del segle XIX. Milícies, cossos de voluntaris republicans locals, guerrilles, van ser totes elles formes de mobilització d’un gran significat polític. Sovint, van constituir el camí principal per a fer realitat i de forma més immediata la República somiada, la llibertat i la justicia social.

LLUÍS FERRAN TOLEDANO és professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha estat director de Projectes del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (Generalitat de Catalunya) i responsable de recerca i de doctorat del seu departament a la UAB. Està especialitzat en l'estudi de les conteses civils del segle XIX (historia del pensament polític, revolució i contrarevolució, memòria política, guerrilles). Ha estudiat en profunditat les corrents antiliberals, sobretot el carlisme. Entre els seus llibres i articles més coneguts figuren Carlins i catalanisme: la defensa dels furs i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875; Entre el sermó i el trabuc: el carlisme català contra la revolució setembrina (1868-1872); Antiliberalisme i Guerra Civil a Catalunya: el moviment carlí davant de la revolució democràtica i la tercera guerra carlina, 1868-1876; Aux armes, citoyens! Reflexions sobre l'organització de l'exèrcit de la Revolució Francesa; El caudillaje carlista y la política de las partidas.




dilluns, 21 de març del 2011

La construcció franquista d'una memòria de la Segona República


DIMARTS 22 de MARÇ de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la SISENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per CARME MOLINERO, i es titula

La construcció franquista d'una memòria de la Segona República

El règim franquista va desenvolupar una potentíssima política de la memòria destinada a mantenir viva una imatge del passat concorde als seus referents ideològics i als seus interessos polítics. Amb aquest propòsit va situar la guerra civil al centre de l’escena: com a punt d’arribada dels desastres a què havia conduït el liberalisme i la democràcia, i com a punt de partida del que es presentava com el ressorgiment d’Espanya. El discurs franquista sobre la II República no es va alterar al llarg de les dècades atesa la seva funcionalitat política.

CARME MOLINERO és professora d’Història Contemporània a la UAB i forma part de l’equip de direcció del CEFID, Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica. La seva recerca s’ha centrat en la història social i política espanyola des de la instauració del règim franquista. A més dels articles publicats en revistes especialitzades i en obres col·lectives, és autora de La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista. En col.laboració amb Pere Ysàs ha publicat entre d’altres els llibres L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950 (1981); Patria, Justicia i Pan. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya 1939-1951 (1985); Els industrials catalans durant el franquisme (1991); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (1998); Catalunya durant el franquisme (1999); La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía (1945-1977) (2008); Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (2010). Entre els treballs com a editora es poden destacar els llibres Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo (2003) i La transición, treinta años después (2006) .

diumenge, 13 de març del 2011

Militars i liberalisme, democràcia, República


el proper DIMARTS 15 de MARÇ de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la CINQUENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per MANUEL SANTIRSO, i es titula

Militars i liberalisme, democràcia, República

Liberals, carlins, demòcrates, reaccionaris, republicans, feixistes, nacionalistes catalans ... els militars de l'Espanya contemporània van professar tots els credos i fins fa poc van prendre part activa en la vida política del país al costat dels seus conciutadans. L'aposta d'una part d'ells per la revolta de 1936 i la posterior dictadura franquista ha fet oblidar el decisiu paper que havien representat els seus predecessors en la instauració de les llibertats individuals i el règim constitucional. Rafael del Riego, Joan Prim o Fermín Galán també van vestir l'uniforme.

MANUEL SANTIRSO és professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar el 1994 amb una tesi sobre la revolució liberal i la guerra civil de 1833-1840 a Catalunya. Una part d'ella la publicaria editorial Pagès el 1999. A aquest llibre li han seguit una edició dels Acords reservats de la Junta de Berga, 1837-1839 (Berga, Institut de Cultura de Berga-Diputació de Barcelona, 2005), un estudi comparatiu de l'Europa liberal de 1830 a 1870, Progreso y libertad (Ariel, 2008), i diversos articles en revistes científiques. Acaba d'entrar en premsa el seu conjunt d'estudis El informe Tański y la guerra civil de 1833-1840 (Ministerio de Defensa, 2011).

dimarts, 1 de març del 2011

El PSUC. La reivindicació de la democràcia en la guerra civil


El proper DIJOUS 3 de MARÇ de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la TERCERA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per JOSEP LLUÍS MARTIN RAMOS, i es titula

El PSUC. La reivindicació de la democràcia en la guerra civil

L'origen de la guerra civil va ser el cop feixista encapçalat per un grup de militars, que van buscar des del primer moment el suport de les potències feixistes europees. El PSUC, constituït immediatamente després del cop, va liderar en el si del moviment obrer la resposta antifeixista que, partint d'una concepció defensiva del Front popular, va evolucionar cap a la formulació d'un projecte republicà, democràtic i popular; cap a la postulació d'una concepció de la democràcia que havia de començar amb les llibertats polítiques, però no acabar en elles, sinó culminar en un procés de transformació social que tingués com a referent els interessos de la majoria del poble. Contra el tòpic del rebuig de la revolució atribuït al PSUC, que és plenament fals, la conferència mostrarà com el PSUC el que va fer va ser rebutjar un model abstracte, dogmàtic, descontextualitzat o ahistòric de la revolució i va considerar que aquesta hauria de ser el resultat d'un procés històric concret, el primer graó del qual ho constituïa derrotar el feixisme, guanyar la guerra, mitjançant una àmplia aliança de totes les classes populars.

JOSEP LLUÍS MARTIN RAMOS és professor al Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha treballat de manera particular en la història del marxisme polític (socialisme i comunisme); entre els seus llibres més coneguts estanEls orígens del Partit Socialista Unificat, Barcelona, 1977; El socialismo español, Barcelona, 2001; Rojos contra Franco. Historia del PSUC (1939-1947), Barcelona, 2002; Les veus de la presó, Barcelona, 2003; Historia de la UGT (vol. 2): entre la revolución y el reformismo (1914-1931), Madrid, 2008; El socialismo español, Barcelona, 2001. Actualment està acabant un llibre sobre el PSUC a la guerra civil.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Roma città aperta: la resistència antifeixista i l'estratègia comunista


OBSERVEU QUE LA PROPERA SETMANA LA CONFERÈNCIA ÉS EN DIJOUS

El proper DIJOUS 24 de FEBRER de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la SEGONA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per RAMON ALQUÉZAR, i es titula

Roma città aperta: la resistència antifeixista i l'estratègia comunista

A la conferència, il·lustrada amb fragments de la pel·lícula, s'analitzarà la globalitat de la resistència antifeixista, prèvia a l'alliberament de Roma (juny de 1944), així com el context de l'estratègia del Partit Comunista Italià a partir de la formació del govern del mariscal Badoglio (juliol de 1943).

Roma città aperta” (1945) va ser dirigida per Roberto Rossellini i interpretada per Ana Magnani, Aldo Fabrizi i Marcello Pagliero. En la Roma dels anys 1943-1944, ocupada pels nazi-feixistes, la lluita, els sofriments, els sacrificis de la gent es relaten a través de les vivències d'una dona del poble, d'un sacerdot i d'un enginyer comunista. Filmada entre dificultats econòmiques i organitzatives de molts tipus, la pel·lícula va imposar a tot el món la visió i representació de les coses reals i noves, la qual cosa va ser coneguda més tard amb el nom de neorealisme.

RAMON ALQUÉZAR és professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Està especialitzat en l'analisi de les relacions entre cinema i història, especialment focalitzat en el tema de la guerra civil espanyola. Entre els seus llibres, articles i capítols de llibre més coneguts estan “El cinema com a instrument en l'ensenyament de la història contemporània”, “Brigades Internacionals i ajut internacional”, “L'Ajuntament de Barcelona en el marc del Front d'Esquerres”, “La pàtria dels humans: història del socialisme català”, “Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d'història”, “Azaña i els fets d'octubre del 1934”, “El Front Obrer de Catalunya”, “Alguns moments de la història de Catalunya i la seva anàlisi cinematogràfica” i “Cinema i Història”. La seva última publicació és «La Semana Trágica en el cine», que forma part del llibre «La Semana Trágica en Cataluña», Barcelona, 2009.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Republicanisme, ciència i tècnica: Narcís Monturiol


El proper DIMARTS 15 de FEBRER de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la PRIMERA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per GUILLERMO LUSA, i es titula

Republicanisme, ciència i tècnica: Narcís Monturiol

A mitjan segle XIX es produeix en tota Europa una confluència entre dos anhels o aspiracions. D'una banda, transformar les relacions socials i polítiques, en demanda de justícia i llibertat; per un altre, augmentar el coneixement científic i estendre mitjançant la tècnica el domini de l'espècie humana sobre la naturalesa. Així, alguns grups socials i ideològics sostindran que els descobriments i avanços en el camp de la ciència i de la tècnica poden estimular o afavorir els processos de revolució política i social. Al nostre país, qui millor representa aquesta tendència és el grup de comunistes cabetians catalans, entre els quals destaca Narcís Monturiol (1819-1885). En el transcurs de la conferència, a més de passar revista a la complexa vida de tan notable polític i inventor, s'examinaran qüestions relatives als processos d'invenció i als seus protagonistes (tècnics i enginyers), amb especial atenció als Ictíneos de Monturiol.

GUILLERMO LUSA és doctor enginyer industrial i professor (ara jubilat) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat el promotor, organitzador i responsable dels ensenyaments d'Història de la Ciència i de la Tècnica a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i en altres centres de la UPC. Com a Director de la Biblioteca de l'ETSEIB va impulsar la catalogació del seu fons històric. És membre fundador de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (1978) i de la Societat Catalana d\'Història de la Ciència i de la Tècnica (1991).

És autor de diverses publicacions d'història de la matemàtica, sobre la matemàtica en l'enginyeria i sobre l'educació tècnica als segles XIX i XX. Els seus primers treballs van tractar sobre la història de les relacions entre Matemàtica i Enginyeria, especialment en la formació de la professió d'Enginyeria Industrial (1850-1975). Posteriorment s'ha dedicat a investigar sobre la història de la formació dels enginyers a Espanya i al món, concentrant-se en la història d'un dels centres més antics i rellevants, l'Escola d'Enginyeria Industrial de Barcelona (creada en 1851, sobre la base d'estudis existents des de 1769). Lusa edita anualment una col·lecció monogràfica (els Documentos de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona), de la qual ja han sortit 20 números, dedicada a analitzar i donar a conèixer els documents més significatius de la història d'aquest centre.

Fins a la seva jubilación, Lusa ha estat el coordinador del Grup de Recerca d’Història de la Ciència i de la Tècnica de la UPC, director de la revistaQuaderns d’Història de l’Enginyeria i responsable de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la UPC.

NOTA DE PREMSA PRESENTACIÓ QUART CURS SOBRE EL PENSAMENT REPUBLICÀ i DEMOCRÀTIC

Els representants de les tres entitats organitzadores, Guillermo Lusa (Associació Sabadell per la República), Sébastien Bauer (Aliança Francesa) i Martí Marin (Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB) han presentat als mitjans de comunicació el Quart Curs sobre Pensament Republicà i Democràtic.

Es tracta d'un conjunt de 15 conferències (una per setmana), impartides per prestigiosos especialistes. El curs té validesa acadèmica per als estudiants de la UAB, però està obert a la ciutadania de Sabadell, que pot assistir lliure i gratuïtament a cadascuna de les seves sessions.

En aquesta ocasió els ponents seran (per ordre d'intervenció) Guillermo Lusa, Ramon Alquezar, Josep Lluís Martin Ramos, Francisco Morente, Manuel Santirso, Carme Molinero, Lluís Ferran Toledano, Miquel Izard, Joaquín Miras, Francesc Espinet, Borja de Riquer, Xavier Domènech, Alejandro Andreassi, Artur Domingo i Joan Tafalla.

El curs, que s'estendrà al llarg de quatre mesos, comença el proper dimarts 15 de febrer, a les 19 hores, en el Casal Pere Quart, i conclourà el 31 de maig.

Sabadell, 8 de febrer de 2011


dilluns, 31 de gener del 2011

“TORNEU-ME EL FILL!”



















(Els nens robats del franquisme)

Centenars de persones han denunciat la “desaparició” del seu fill acabat de néixer als anys 60 i 70. Podria ser vostè un d’aquells nens robats?

De Montse Armengou i Ricard Belis, autors d’“Els nens perduts del franquisme”, un documental que prova com el règim va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars.


Estrena a TV3, dimecres 2 de febrer, a les 21,50 al programa Sense ficció.

Podeu veure'n un avanç a http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php