El proper DIMARTS 31 DE MAIG de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la QUINZENA I ÚLTIMA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'AssociacióSabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.
Aquesta conferència serà pronunciada per JOAN TAFALLA, i es titula
Baboeuf i Buonarroti: del jacobinisme al comunisme
François-Noël Babeuf (1760-1791) fou un revolucionari francès partidari de la igualtat perfecta, conegut como Gracchus o Gracus en memoria del tribú del poble romà. Va ser un lluitador incansable, primer contra el feudalisme que els decrets del 4 d’agost de 1789 havien abolit solament sobre el paper, defensor de les causes dels pagesos pobres i de la classe “nombrosa i interessant dels jornalers” a la seva regió natal de la Picardie durant el primer període de la revolució.
Després de que la burgesia triomfés en thermidor de l’any II ( 26 de juliol de 1794), i després d’una transitòria desorientació, s’adonà del veritable rumb que adoptaven les coses. Babeuf es llençà a l’acció i tractà d’organitzar l'anomenada Conspiració dels Iguals. Un cop descoberta la conjura és detingut en 1796 junt a molts dels demòcrates, robespierristes, hebertistes i partidaris de la “igualtat perfecta”, com ell. En 1797 fou jutjat i guillotinat.
És un dels primers que uneixen la paraula democràcia al mot república. Les seves idees es van difondre a través del seu amic Filippo Buonarroti, que en 1828 publicà el seu llibre Conspiració per la Igualtat, dita de Babeuf. Fou a través d’aquest llibre que la vida i obra del demòcrata igualitari picard es va transmetre a les generacions que cap a 1840 fundaren els comunismes del segle XIX.
La conferencia pretén recordar les línies essencials del pensament de Babeuf i de Buonarroti, així com explorar els camins a través dels quals el seu pensament i obra es van transmetre a les generacions futures. Pretén també abordar alguns punts més controvertits durant el segle XX entorn de la seva figura.
JOAN TAFALLA és mestre de primària, historiador, i professor associat del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Elabora un atesi versa sobre la figura d’un diputat de la Convenció nacional francesa, el jacobí Jacques-Michel Coupé de l’Oise.
Ingressà al PSUC en 1971. Membre fundador de les CCOO d’ensenyament entre els mestres de primària. Fundador del PCC, en fou membre del seu secretariat, Comité Executiu i Central fins la seva dimissió. Fou regidor de Badia del Vallès entre 1994 i 2003. També dirigí el semanari Avant entre 1982 i 1990. És compilador i editor dels llibres Les raons del socialisme (1991), Socialización, democracia, autogestión (2004), Miradas sobre la precariedad. Ha publicat articles a les revistes Avant, Realitat, Arrahona, HMC, El Viejo Topo, Viento Sur, Espai Marx i Historia de National Geographic. És animador de la biblioteca digital “Els arbres de Farenheit” http://www.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada