dilluns, 28 de març del 2011

La cultura insurreccional dels republicans federals


El proper DIMARTS 29 de MARÇ de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la SETENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per LLUÍS FERRAN TOLEDANO, i es titula

La cultura insurreccional dels republicans federals

El republicanisme es va veure obligat a utilitzar diverses formes de protesta, d’entre les quals, la guerra de partides i la insurrecció armada van ser una de les més utilitzades en les dècades centrals del segle XIX. Milícies, cossos de voluntaris republicans locals, guerrilles, van ser totes elles formes de mobilització d’un gran significat polític. Sovint, van constituir el camí principal per a fer realitat i de forma més immediata la República somiada, la llibertat i la justicia social.

LLUÍS FERRAN TOLEDANO és professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha estat director de Projectes del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (Generalitat de Catalunya) i responsable de recerca i de doctorat del seu departament a la UAB. Està especialitzat en l'estudi de les conteses civils del segle XIX (historia del pensament polític, revolució i contrarevolució, memòria política, guerrilles). Ha estudiat en profunditat les corrents antiliberals, sobretot el carlisme. Entre els seus llibres i articles més coneguts figuren Carlins i catalanisme: la defensa dels furs i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875; Entre el sermó i el trabuc: el carlisme català contra la revolució setembrina (1868-1872); Antiliberalisme i Guerra Civil a Catalunya: el moviment carlí davant de la revolució democràtica i la tercera guerra carlina, 1868-1876; Aux armes, citoyens! Reflexions sobre l'organització de l'exèrcit de la Revolució Francesa; El caudillaje carlista y la política de las partidas.




dilluns, 21 de març del 2011

La construcció franquista d'una memòria de la Segona República


DIMARTS 22 de MARÇ de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la SISENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per CARME MOLINERO, i es titula

La construcció franquista d'una memòria de la Segona República

El règim franquista va desenvolupar una potentíssima política de la memòria destinada a mantenir viva una imatge del passat concorde als seus referents ideològics i als seus interessos polítics. Amb aquest propòsit va situar la guerra civil al centre de l’escena: com a punt d’arribada dels desastres a què havia conduït el liberalisme i la democràcia, i com a punt de partida del que es presentava com el ressorgiment d’Espanya. El discurs franquista sobre la II República no es va alterar al llarg de les dècades atesa la seva funcionalitat política.

CARME MOLINERO és professora d’Història Contemporània a la UAB i forma part de l’equip de direcció del CEFID, Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica. La seva recerca s’ha centrat en la història social i política espanyola des de la instauració del règim franquista. A més dels articles publicats en revistes especialitzades i en obres col·lectives, és autora de La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista. En col.laboració amb Pere Ysàs ha publicat entre d’altres els llibres L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950 (1981); Patria, Justicia i Pan. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya 1939-1951 (1985); Els industrials catalans durant el franquisme (1991); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (1998); Catalunya durant el franquisme (1999); La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía (1945-1977) (2008); Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (2010). Entre els treballs com a editora es poden destacar els llibres Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo (2003) i La transición, treinta años después (2006) .

diumenge, 13 de març del 2011

Militars i liberalisme, democràcia, República


el proper DIMARTS 15 de MARÇ de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la CINQUENA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per MANUEL SANTIRSO, i es titula

Militars i liberalisme, democràcia, República

Liberals, carlins, demòcrates, reaccionaris, republicans, feixistes, nacionalistes catalans ... els militars de l'Espanya contemporània van professar tots els credos i fins fa poc van prendre part activa en la vida política del país al costat dels seus conciutadans. L'aposta d'una part d'ells per la revolta de 1936 i la posterior dictadura franquista ha fet oblidar el decisiu paper que havien representat els seus predecessors en la instauració de les llibertats individuals i el règim constitucional. Rafael del Riego, Joan Prim o Fermín Galán també van vestir l'uniforme.

MANUEL SANTIRSO és professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar el 1994 amb una tesi sobre la revolució liberal i la guerra civil de 1833-1840 a Catalunya. Una part d'ella la publicaria editorial Pagès el 1999. A aquest llibre li han seguit una edició dels Acords reservats de la Junta de Berga, 1837-1839 (Berga, Institut de Cultura de Berga-Diputació de Barcelona, 2005), un estudi comparatiu de l'Europa liberal de 1830 a 1870, Progreso y libertad (Ariel, 2008), i diversos articles en revistes científiques. Acaba d'entrar en premsa el seu conjunt d'estudis El informe Tański y la guerra civil de 1833-1840 (Ministerio de Defensa, 2011).

dimarts, 1 de març del 2011

El PSUC. La reivindicació de la democràcia en la guerra civil


El proper DIJOUS 3 de MARÇ de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la TERCERA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per JOSEP LLUÍS MARTIN RAMOS, i es titula

El PSUC. La reivindicació de la democràcia en la guerra civil

L'origen de la guerra civil va ser el cop feixista encapçalat per un grup de militars, que van buscar des del primer moment el suport de les potències feixistes europees. El PSUC, constituït immediatamente després del cop, va liderar en el si del moviment obrer la resposta antifeixista que, partint d'una concepció defensiva del Front popular, va evolucionar cap a la formulació d'un projecte republicà, democràtic i popular; cap a la postulació d'una concepció de la democràcia que havia de començar amb les llibertats polítiques, però no acabar en elles, sinó culminar en un procés de transformació social que tingués com a referent els interessos de la majoria del poble. Contra el tòpic del rebuig de la revolució atribuït al PSUC, que és plenament fals, la conferència mostrarà com el PSUC el que va fer va ser rebutjar un model abstracte, dogmàtic, descontextualitzat o ahistòric de la revolució i va considerar que aquesta hauria de ser el resultat d'un procés històric concret, el primer graó del qual ho constituïa derrotar el feixisme, guanyar la guerra, mitjançant una àmplia aliança de totes les classes populars.

JOSEP LLUÍS MARTIN RAMOS és professor al Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha treballat de manera particular en la història del marxisme polític (socialisme i comunisme); entre els seus llibres més coneguts estanEls orígens del Partit Socialista Unificat, Barcelona, 1977; El socialismo español, Barcelona, 2001; Rojos contra Franco. Historia del PSUC (1939-1947), Barcelona, 2002; Les veus de la presó, Barcelona, 2003; Historia de la UGT (vol. 2): entre la revolución y el reformismo (1914-1931), Madrid, 2008; El socialismo español, Barcelona, 2001. Actualment està acabant un llibre sobre el PSUC a la guerra civil.